Casablanca

Max Steiner (1888-1971)


- Característiques de l’escena analitzada:
 Temps: 4’12’’
http://www.youtube.com/watch?v=8lw5fAdAMIM


- Motius de l’elecció
L’elecció de la banda sonora de Casablanca, anomenada primerament: Everybody Comes to Rick’s, ve causada pel llegat musical del film a la societat actual. “As Times Goes By” és allò que més es recorda de la pel·lícula i, a la vegada, és una de les poques melodies que ha estat tan associada a un film. Aquesta banda sonora és, després de Lo que el viento se llevó, la més coneguda de Max Steiner, però, tot així, tampoc va aconseguir l’Òscar.

  

- Anàlisi general

La banda sonora de la pel·lícula està formada per diferents temes musicals, tots ells molt enfocats amb una part de l’argument en qüestió. El tema més important és As Time Goes By, composada per Herman Hupfeld l’any 1931 per a l’obra de Broadway Everybody’s Welcome. Així doncs, es tracta d’una melodia creada anteriorment, però que encaixa totalment amb l’argument de la pel·lícula. L’escena analitzada equival a la primera vegada que apareix aquesta melodia. Ilsa i el seu marit arriben al local de Rick i Ilsa li demana a Sam que interpreti aquesta cançó. Com a espectadors escoltem un cançó, a la vegada que observem l’expressió romàntica de la dóna. Amb tot, aconsegueix crear un efecte empàtic entre so i imatge, aconseguint transmetre sentimentalisme. Rick, en sentir la cançó, es dirigeix a Sam per a recordar-li que no la pot tocar; moment en què es produeix el rencontre entre Rick i Ilsa. La importància del moment es veu acompanyada de la mateixa melodia però en versió orquestral.

  

La melodia comença essent diegètica; fet que queda molt clar, ja que en moltes ocasions la cançó és interrompuda pels propis protagonistes, i passa a ser extradiegètica, quan Sam deixa de tocar el tema musical i aquest queda de fons durant la resta de l’escena. Es tracta d’una melodia, de la qual es pot extreure l’estructura AABAC, essent C la tornada de la cançó: “As time goes by”. La melodia s’interpreta amb el piano per Sam, qui té un timbre aspre; és d’una intensitat forta, una durada curta i una altura greu. La melodia té com a funció donar més informació sobre l’escena i la situació dels protagonistes; la cançó que acompanya les mirades i gestos dels protagonistes ens deixa veure sentiments entre, a priori, dues persones que no es coneixien.

A més a més, aquesta melodia es converteix en el leitmotiv de la relació entre els dos protagonistes, apareixent durant la resta de la pel·lícula. Pel que fa als temes musicals per a la parella, també s’utilitza un altre, l’únic tema alegre de tota Casablanca, quan s’insereixen flashbacks i es recorda l’amor dels protagonistes i els bons moments. Al film trobem altres temes: It had to be you, I’m Just Wild About Harry, l’himne de la Marsellesa o el Deutschland über Alles,—ambdós serveixen per a “il·lustrar el conflicte entre nazis i partidaris de la Resistència[1]”- melodia àrab per a ambientar el mercat...



[1] Navarro, A.H.: Música de cine: historia y coleccionismo de bandas sonoras. Pàg. 103.